Camino
⊆ dilluns, de novembre 10, 2008 by Luis | ˜ 0 comentarios »
Ayer, cómo algunos otros domingos, pude disfrutar de unos momentos de cine. Lo cierto es que no sabía que vería, fui dirigido sin rumbo hacía unas butacas en una sala casi desierta, poca gente para ser una sesión de la tarde, pero allí sentado y haciendo los ruiditos típicos y tópicos con las palomitas pude comenzar a ver la película.
Sin duda impactante, dura, ciertamente cruel, espeluznante, nos hace sentir miedo, no de lo que vemos, sino de lo que somos, energía, energía que se transforma.
Una película, Camino, recomendable, muy recomendable.
He de decir que has de ir abierto de mente a “disfrutarla”, abierto de mente y dispuesto a conectar con esa parte de nuestro alma que nos hace sentir un dolor intangible, pero dolor al fin.
http://www.youtube.com/watch?v=t1DcEsZfcXc
La Pérdida
⊆ diumenge, de maig 18, 2008 by Luis | ˜ 0 comentarios »
Emociones
Recuerdo con frecuencia un estremecimiento similar, cuando un sábado por la mañana haciendo un café y revisando la prensa me tope con la noticia e imágenes de niños que morían de hambre en Argentina, debido a la penuria y la crisis económica que sufría el país en los últimos años. Hoy, esta foto que podría renombra cómo La pérdida, revivo ese instante.
Probablemente la distancia y la inmensidad de información diaria hace que perdamos la capacidad de sorpresa ante situaciones de emergencia, pero los detalles, las imágenes, los rostros han de ser mirados con atención, y en ellos nos descubrimos, aquello que estando dentro de nosotros no emerge en el día a día, donde las prisas, las colas, las cosas para hacer hoy y mañana pueden llegar a dirigir nuestra vida.
Este artículo titulado China evacua a miles de personas por miedo a inundaciones tras el seísmo nos permite informarnos de lo que ocurre a miles de kilómetros de nuestros hogares, pero en el encontramos ese instante fotografiado con maestría, donde es llorada La pérdida de un ser querido, de una hija.
Me quede por unos instante ensimismado frente a la foto, y recorrí sin prisa sus detalles, y pude observar la rabia, el dolor, la desesperación de unos padres frente al cuerpo inanimado de su hija, y si por unos instante nos permitimos el ser egoístas, el ser distantes y ser capaces de empatizar con los sentimientos de los demás, nos descubriremos sufriendo, con un gran vacío que nada podrá volver a llenar, sin duda, de la misma forma.
El amor cómo el dolor, unidos por una desproporcional relación de simetría, hacen que imaginar una situación como la fotografiada nos duela en la distancia, aquellos que somos padres no queremos ni imaginarnos en una situación así, aquellos que no lo son, no podrán, no escaparan a ser hijos y todos hemos de recordar, que aunque crecidos, adultos e independientes, aún con miedo a nuestra pérdida de forma egoísta, también hemos atender en este hoy, a aquellos para los que nosotros mismos podemos convertirnos en su pérdida.
Me gustaría que al mirarnos* en esta foto, recordemos el sentido de nuestra vida, para reconectar todo aquello que por el camino podemos llegar a no atender como importante, y que ya no podríamos recuperar en instantes de emergencia como el sucedido. Ayer, hoy y mañana somos dueños de nuestro destino.
“La Mala Educación” i la plataforma no fem el cim.
⊆ divendres, de febrer 22, 2008 by Luis | ˜ 0 comentarios »Agafant el fil de la pel·lícula, la Llibertat de la persona en el seu més ampli sentit i el seu títol, La Mala Educació per fer referència a la pregunta, on son el valors en la societat actual ? m’he permès fer una revisió personal dels incidents que van succeir el diumenge 10 de febrer al municipi de Banyeres del Penedès, on una cinquantena de persones, majoritàriament militants i simpatitzants de CiU a Banyeres i sota el paraigües de la plataforma no fem el cim, van escridassar al President del Consell Comarcal durant la seva visita institucional al municipi amb motiu de la festa major petita d’hivern.
El President va ser rebut a la plaça de l’Ajuntament on l’esperaven l’Alcalde i regidors del municipi, també hi havia aquest grup de veïns que van començar a increpar i cridar al President.
Com diu en el seu comunicat la plataforma, van evitar que el President pogués ser rebut a la sala de plens, havent-lo de fer finalment al despatx de l’Alcalde, però s’obliden d’explicar que a dins de l’Ajuntament van començar els primers incidents i discussions entre membres de la “suposada plataforma” i l’Alcalde de Banyeres, que va haver d’impedir als manifestants l’accés a l’Ajuntament.
Com també fan saber en el seu comunicat, els “suposats membres de la plataforma”, van envoltar en tot moment els representant polítics fins a la Casa-Museu Municipal Josep Cañas, van envair l’espai amb males formes, i com ells mateixos reconeixen en els seus comunicats de premsa van impedir la inauguració formal de l’acte.
Mala Educació quan van entrar dins del Museu, quan van tornar haver altercats amb un altre regidor d’ICV i membre actiu de la plataforma no fem el cim. Com pot ser que els “suposats membres de la plataforma” que cridaven i limitaven els drets d’altres persones també escridassaren i menystingueren els representants d’ICV que van fer seva la lluita anti-logis?
No hi ha llibertat ni seny quan no es respecta la feina dels professionals que treballen al Museu, és una llàstima que les coses es confonguin i com sempre la Cultura hagi de pagar els plats trencats, els professionals del Museu van veure com el fruit del seu treball desapareixia sota un grup de persones exaltades que no respectaven ni la feina ni els drets dels altres.
No hi ha seny, quan germans, cosins i nebots dels regidors de CiU, així com militants, simpatitzants i càrrecs de partit de CiU a Banyeres formessin part d’aquest greuge institucional i de limitar la possibilitat de parlar al nostre President Comarcal, tot i així, i per sort, no tots els militants, ni simpatitzants, ni cosins, ni germans, ni nebots del regidors de CiU van secundar i van estar d’acord amb aquesta forma de fer.
Tot degut a que un grup polític com CiU no té coherència al seu discurs, van ser ells qui van iniciar la compra de terrenys de forma obscurantista a finals del anys 90, són ells mateixos que al no tenir cap projecte de futur per la nostra comarca, en lloc de liderar propostes engrescadores es conformen en anar darrera del discurs de “qualsevol plataforma” i són a ells qui els membres de les diferents plataformes els criden l’atenció perquè ara no fan res del que van votar, una actitud hipòcrita en paraules de la mateixa plataforma no fem el cim.
I també s’obliden els membres de la plataforma no fem el cim de dir com va ser la seva borratxera de llibertat aquell dia, on sense embuts, sense respecte treien ampolles de cava del museu per beure-les al carrer, potser se les van regalar part de l’equip de Govern de Banyeres.
Al comunicat de la plataforma no fem el cim als diferents mitjans de comunicació, fan al·lusions explicites i manifesten ple d’orgull d’haver transgredit drets fonamentals, de limitar el Dret d’expressió i d’haver donat una classe de mals modals i de valors com la intolerància, la intransigència i l’abús.
Avui, com ahir i com serà demà, amb coherència i amb tranquil·litat condemno aquest actes d’intolerància i d’incivisme i amb el respecte pels ideals que defensa la plataforma no fem el cim (que no representen la totalitat de pensament de la societat), on acaben els seus drets comencen els meus, a poder pensar i dir de forma diferent, sobre la paraula, sobre el diàleg es va obrir la porta de la llibertat, tant jo, com el president del Consell Comarcal com qualsevol altre persona tenim dret a ser i pensar diferent, a no ser escridassats ni perseguits per aquest motiu.
