El Blog del Penedès

Paroxisme, diuen que amb aquesta paraula es fa referència a l’exaltació extrema del afectes i les passions, conjunt de lletres que ens fan ballar el cap i l’ànima de moments intensos de la vida privada i dels moviments socials en els que ens podem veure immersos. Moments com els actuals, amb un entorn globalitzat i intercomunicat que ens fa patir una crisis que ens afecta local i individualment de formes molt diverses.

A casa nostra ens trobem amb aquesta situació inversemblant, que mentres uns es posicionen intensament en contra el desenvolupament i diversificació econòmica del nostre entorn, altres es desesperen en la seva lluita diària per sobreviure com a petits empresaris o treballadors que no volen perdre la seva feina.

Ara no ens trobem en millor situació que fa uns anys per prendre aquestes decisions importants al territori, però sense dubte aquesta realitat, crua i implacable, ens fa veure que es ben cert que les nostre necessitats primàries es veuen cobertes si hi ha feina, i que ens trobem en un territori on sense dubte l’agricultura no ens permet viure a tots, el sector industrial està poc diversificat i no és gaire competitiu (en clau de preu i amb la competència dels mercats emergents) , la nostra oportunitat al sector serveis pot ser la clau de volta per la nostra terra, on la seva situació entre grans ciutats ens permet ser proveïdors de serveis i processos de valor afegit als productes.
Hem de trobar l’equilibri entre la cultura del No i la necessitat de oferir ocupació a tots aquells que estan patint amb una realitat implacable al quedar-se sense feina ni diners per poder fer càrrec de les seves necessitats més primàries.